Sessió 14/03/17

Al començament de la classe com cada dia, hem vist un vídeo que s'anomena "first Flight".

Aquest vídeo reflecteix, com sempre estem pendents del temps. A vegades no deixem els problemes en casa i si ho portem a les nostres aules a l'hora de treballar, com a mestres mai estarem al 100% treballant en el que nosaltres volem. Cal deixar pas a tot el que és nou que ens puga passar en el nostre dia a dia, sense estar pendents a tota hora del temps.

A continuació hem continuat parlant de la matèria. Posaré en forma de punts tot allò que hem treballat hui en classe:

- Les propietats dels materials en estat líquid i sòlid, són molt variades (molt complexes)..., per tant començarem pels materials gasosos:

• Metà CH4

• Butà C4 H10

• Heli He

• Oxigen O2

• Dióxid de Carboni CO2

• Hidrògen H2

• Nitrogen N2

• Aire (N2, O2...)

• Ozó O3

- Propietats dels gasos:

• S'escampen fàcilment.

• Difonen amb facilitat.

• Dilaten fàcilment.

• Alguns són inflamables.

• Exercixen força sobre les parets del recipient que els conté.

Quan vam tindre clar aquests conceptes, el mestre ens va explicar el nostre segon treball de camp, però aquest realitzat en grup, on haurem de dissenyar activitats per treballar la matèria per a xiquets i xiquetes d'infantil. Per poder tindre exemples, ens va mostrar diferents activitats molt divertides i lúdiques per treballar la matèria, a continuació els explicaré.

1. Aigua i llanda.

Posa una llanda i un recipient amb aigua natural. Primer posa una cullerada d'aigua dins de la llanda, i agafant la llanda amb unes pinces, calfa la llanda damunt d'una placa de ferro i una metxa que produeix foc baix, calfant així l'aigua de dins la llanda. Quan l'aigua de la llanda està calenta, agafa la llanda amb unes pinces i la posa dintre del recipient d'aigua, fent així que la llanda s'esclafe, per la pressió de l'aire.

2. No ho deixa caure.

Encén una vela i calfa el got, després posa un globus unflat dins del got i ho posa dins d'un recipient amb aigua freda. Fent així que quan alce el globus que està dins del got, el got no caiga.

3. Xeringa i esponja.

Posa una esponja de gominola dins de la xeringa i tapa l'eixida d'aire de la xeringa. Quan açò estiga ja preparat l'activitat consisteix a obrir i tancar la xeringa. Contra més aire i espai hi ha dins per a l'esponja és més gran, a mesura que vas tancant la xeringa hi ha menys aire i l'esponja es fa més menuda.

4. Botella i globus

S'agafa una botella i es fa un forat baix de la botella. Quan el forat estiga fet en la boca de la botella es posa un globus i quan estiga enganxat, omplirem el globus sense tapar el forat. Quan estiga ple taparem l'eixida d'aire que havíem fet, i perquè el globus torne a perdre tot l'aire que li havíem introduït anirem destapant el forat a poc a poc.

5. Un guant que cobra vida.

Trencarem la part de baix de la botella i posarem el guant en la boca de la botella. Introduirem la part de baix de la botella que hem tallat anteriorment dins d'un recipient amb aigua i el guant s'alçarà, fent així que parega un truc de màgia.

6. Alçar pes.

En aquest vídeo van alçar a una persona de 40 kg, però l'activitat es pot realitzar algun objecte o el que vulgues. Posen dues taules i enmig una bossa i dalt d'aquestes dues taules la persona de 40 kg. La persona ompli la bossa i les dues taules van alçant-ce, fent així que poguera alçar a la persona de 40 kg que estava dalt de les taules.

7. Hexoflorure de sofre i helio

Van omplir dos globus, un de hexoflorure de sobre i l'altre de helio, donant l'explicació que el hexoflorure de sofre siga més pesat que l'aire.

- Estructura dels gasos:

Els Àtoms estan dispersats en continu moviment, fent així pressió a les parets. Així el gas es difon fàcilment. I no tan sols, poden hi haure àtoms, també es poden mesclar diferents gasos.

Sessió 7/3/17

Al començament de la classe el mestre ens ha posat el vídeo de "cuerdas", és un vídeo molt emotiu, ja que tracta la discapacitat i la mort.

A través d'aquest vídeo ha eixit una mena de conversació sobre la inclusió en l'aula. En la meua opinió, no hi ha una vertadera inclusió en l'aula, sols es tracta quan són menuts però en el moment que passen a primària, tota eixa inclusió que les escoles donen com a propaganda és una gran farsa, hi haurà inclusió el dia que treballem tots conjuntament, que ensenyen a valorar a aquests alumnes i els donen recursos per poder treballar tots junts. Els mateixos companys i companyes de classe poden treballar amb aquestes persones perfectament, poden enriquir molt a aquest alumnat, intentem buscar recursos i no acomodar-mos, que crec que és el que està passant en l'educació hui en dia.

A continuació a posat un vídeo sobre ciència i dones.

 Desde sempre, aquestes dones científiques han estat amagades en la societat, no es parla d'elles. Per tant, és molt important el paper que realitzem en les nostres aules, hem de donar a conéixer aquestes dones i ha d'estar més present la figura femenina, ja que tan sols coneixem a figures masculines on han inventat objectes, han fet avançar la ciència.... Però cal saber i conéixer que també hi ha moltíssimes dones que estan presents i que hi han aconseguit un gran avanç per a la millora de les persones i de la societat.

I ara ja passem a la teoria de hui, on seguim parlant de la matèria. Primer hem anat dient materials lleugers i materials pesats i per a què servien. Per exemple, de materials lleugers hem parlat del plàstic, amb el que es pot modelar i també hem parlat del polespà. El mestre a l'inici de la classe tenia un recipient amb acetona i dins un tros de polespà. Eixe polespà amb l'acetona ha anat dissolent-se, ja que tot el que s'ha perdut de polespà era aire.

Per altra banda, material pesat hem dit el ferro, que s'utilitza per fer bigues, estructures que tenen pes, i també hem anomenat el plom, que l'utilitzen per exemple per a les canyes de pescar.

En tractar aquest tema ha eixit el dubte de com podem diferenciar un material d'un altre, com podem saber quin pesa més. Hem arribat a la conclusió que els materials es poden diferenciar a través de la densitat, que a la vega és la massa partit pel volum.

Així que ha sorgit aquesta pregunta, Que pesa més una persona de 70 kg o l'aire que ocupa la nostra aula?

Sinó haguérem treballat amb anterioritat sobre la massa i no haguérem profunditzat tant, possiblement haguérem dit que la persona, però la resposta correcta és l'aire de la classe, perquè l'aire té massa i com que l'aula és molt gran té molta més massa que la persona de 70 kg.

Per tant anomenaré uns conceptes que cal remarcar:

- La densitat no depén de la quantitat de matèria, només del material.

- Els objectes menys densos que un líquid, suren en ell, i els més densos s'enfonsen (si estan totalment envoltats de líquid).

- Algunes persones confonen densitat amb viscositat. L'oli d'oliva, per exemple, és molt més viscos que l'aigua, però menys dens: flota en ella.

- A major temperatura l'aire és menys dens, per això els globus aerostàtics pugen.

- Quan un peix vol enfonsar-se, solten aire de la bufeta natatòria.

- Aigua i sal en els ous bullits, tenen més facilitat a l'hora de pelar-los.

- Per treballar la densitat, podem posar en una copa aquests elements en aquest ordre:

• Xarop

• Mel

• Aigua

• Oli de gira-sol

• Oli d'oliva

• Alcohol

Sessió 28/2/17

Al començament de la classe com cada dia, vam veure dos vídeos, que posaré a continuació:

Pel que diu Risto en el vídeo i relacionat amb el que hem vist, vam parlar de la importància que té sorprendre, innovar en les classes, no fer sempre el mateix, això és important. I açò ho hem parlat mentre el mestre ha unflat un globus i l'apegat en la paret.

A continuació, abans de començar amb la teoria hem realitzat un kahoot on hi havia preguntes relacionades amb la teoria que anàvem a tractar dins de l'aula. I ací apuntaré tota la teoria que hem estat treballant en el dia de hui:

- La massa es pesa en Quilograms.

- L'aire ocupa volum i té massa.

- Pesa més un quilo de plom que de palla.

- Mercuri és el planeta on menys pes tenim (Mercuri és el que té menor massa, per tant, menor gravetat)

- Si volem parlar de quantitat o de pes, es diu massa corporal. Quan pesem és massa no és pes, com hem dit i hem estat enganyats tant de temps.

- Principi d’Arquímedes: Qualsevol cos submergit en un fluid experimenta una força empenta igual al pes desallotjat. Exemple: Si tu poses en una proveta 70 ml i introdueixes una moneda, l'aigua puja a 73 ml, eixos 3 ml que hi ha de més, és el pes de la moneda.

Per tindre més clar aquest concepte vam veure un vídeo on està explicat per a xiquets i xiquetes més menuts.

- Una persona té la mateixa massa a la Lluna que a la Terra.

- Una persona té menor pes a la Lluna que a la Terra.

Sessió 23/2/17

Al començament de la classe, hem estat parlant tots si havíem vist la informació nova que havien tret sobre els 7 exoplanetes semblants a la terra. Després de parlar una estona sobre açò, hem vist un vídeo anomenat "Science bits".

També hem jugat a un joc que es tractava de veure quina memòria visual teníem, primer el mestre a posat en el projector una imatge on apareixia un fons blanc i diferents objectes. Ens deixava uns minuts per veure eixes imatges i memoritzar-les, i quan finalitzaren eixos minuts havíem d'escriure cadascú en una fulla allò que ens havíem recordat. Jo vaig escriure:

- Xiquet               - Rellotge

- Roses                - Arbre (Pi)

- Gabionà            - Pedres

- Piles                  - Baló de futbol

- Subratllador      - Calculadora

- Chihuahua         - Peix

- Pinta                  - Papallona

- Aigua                - Gallina

- Ulleres              - Conill

- Llibre                 - Caragol

Va estar divertit per què és important que fem utilitzar el cervell i, perquè no fer-ho d'una manera divertida i entretinguda com aquesta?

Quan vam finalitzar aquests minuts més lúdics, vam passar a la teoria, on vam parlar sobre diverses coses que nomenaré a base de guions per tindre-ho més estructurat:

- Tot el que té massa i té volum és un objecte.

- La massa és mesura en kg.

- El volum en metres cúbics, m3.

- El volum és l'espai ocupat.

- La densitat: m/v (massa partit volum).

- Tots els objectes tenen la mateixa densitat.

- S.I ( Sistema internacional d'unitats).

També vam parlar sobre les equivalències de decímetres cúbics i metres cúbics a litres com per exemple:

- 1 decímetre cúbic: és 1 litre.

- 1 metre cúbic: 1000 litres.

Perquè tot açò quedara més clar, vam reflectir aquestes mides, amb objectes que ens són més familiars o que veem més sovint:

- 1 centímetre cúbic: un dau.

- 1 decímetre cúbic: un bric de llet.

- 1 metre cúbic: una caixa d'una rentadora

- 1 litre, és igual a 1 decímetre cúbic que és igual a 1000 centímetres cúbics.

I també vam haver de saber com es mesura el volum per poder realitzar l'activitat que us explicaré a continuació:

- El volum és igual, al llarg x ample x altura. Així podrem mesurar el volum.

Quan ja teníem tots aquests conceptes clars, amb els grups que tenim ja de classe havíem de mesurar, amb metres, regles, amb el cos... (havíem de buscar com), la classe, el brick de llet, la caixa de fusta, el cub de fusta i els recipients.

A continuació explicaré com vàrem mesurar cada cosa i les mesures finals.

- La classe: La vam mesurar en Alicias, o siga jo, anava allargant els braços i a partir de ací vam anar mesurant la classe, els resultats van ser:

• Llarg: 8 Alicies.

• Ample: 5,5 Alicies.

• Altura: 1 Alicia i tres quarts.

- El brick de llet: El vam mesurar en regla i un metro, els resultats van ser:

• 19,5 altura X 6 profunditat X 9 ample. (en centímetres)

- La caixa de fusta: També vàrem mesurar en rega i metro, els resultats van ser:

• 11,4 ample X 7,4 profunditat X 5,2 d'altura.

- El cub de fusta: El vam mesurar en regla i metro, els resultats van ser:

• 9 cm cúbics, 9 X 9 X 9.

- Els recipients: També els vam mesurar en regla i metro, els resultats van ser:

 Figura 1: 7 x 6 x 6

Figura 2: 5 x 18,5

Figura 3: 11,5 x 16,5 x 11

Figura 4: 7,5 x 5,5

Figura 5: 12,4 x 12,5 x 11

Figura 6: 15 x 2,5

Sessió 21/2/17

El començament d'aquesta classe hui, ha sigut amb un vídeo que va eixir en el programa Redes.

Aquest vídeo ens mostra un xiquet que s'avorreix en classe, no perquè no tinga interés, sinó perquè tota la matèria que ensenyem no l'adapten bé, ni l'utilitzen de la manera correcta. Aquesta educació es basa a escopir, parlant malament, els coneixements als xiquets i xiquetes i pretendre que ells estiguen hores i hores asseguts a les taules, i que així aprenguen. Doncs no, hem d'utilitzar totes aquestes matèries que es deuen ensenyar en l'escola de manera participativa, dinàmica on ells i elles hagen de raonar, buscar informació utilitzar-la de la manera que ells vulguen i sobretot escortar-los, si no escoltem a l'alumnat, Com volem pretendre que ells i elles a nosaltres ens escolten?, És un poc contradictori e il·lògic, no? Doncs, ja sabem, tenim molta feina al davant.

A partir d'aquest vídeo va eixir la pregunta de per què abans no hi havia tants casos de TDH com ara. Cadascú va poder expressar el que pensava i pensem que també és part de les rutines de la societat de hui en dia, pensem que sel's dona massa feina amb deures, extraescolars, particulars... i més coses segur que no sabem, als xiquets i xiquetes. No deixem lloc per al joc, per a la socialització en el parc, en el carrer... Estem perdent massa coses que abans teníem i pensem que pot ser una de les causes d'aquest detonant.

Quan vam finalitzar aquest col·loqui, vam passar ja a la teoria d'aquesta assignatura. Vam tractar el tema de com són els materials per dins, quina és l'estructura de totes les coses i com podem classificar la matèria. Vam aprendre que les molècules estan formades per àtoms i que hi ha diferents àtoms, però que a la vegada són diferents, pels brotons, protons i electrons i cal destacar, que els brotons són els que més marquen aquesta diferència. I també que la matèria és tot allò que ocupa un lloc a l'espai i té massa.

I per treballar tot açò de manera més lúdica els diferents grups de classe, hem anat passant per diferents racons on hi havia objectes, que anteriorment havia realitzat el mestre i hem hagut d'organitzar eixos objectes com nosaltres volguérem, per mida, color, pes, marca, textura, edat referint-mos als ninots de star wars... La veritat ha sigut molt entretingut.

Sessió 16/02/17

Hui com cada dia hem vist un vídeo al començament de la classe anomenat "Alike".

Aquest vídeo em va paréixer molt interessant, ja que nosaltres com a mestres hem de canviar tot açò perquè aquesta societat avance i tot el nostre alumnat puga créixer en un ambient tranquil, agradable i confortable. No hem de tallar la creativitat dels més menuts, hem d'esborrar allò que diu Ken Robinson, que "L'escola talla la creativitat".

Ells i elles són el futur d'aquesta societat, ells i elles són els que han de decidir que i com volen fer-ho, així tot l'aprenentatge exposat i treballat en classe serà quan de veritat arribe a ells i es quede amb ells. Cal canviar, i perquè tot açò canvie hem de saber que està en les nostres mans.

I per altra banda, el mestre ens ha explicat el nostre treball de l'arbre amic que hem de realitzar durant final de curs, haurem de veure el seu creixement, els seus canvis, l'edat que té l'arbre... i cal dir que ha de ser un arbre de fulla caduca.