Sessió 14/02/17

Hui al començament de la classe hem vist un vídeo que es titula "Muere lentamente", que encara que al final del vídeo posa que és de Pablo Neruda el poema que està escrit, està enganyat és de Marta Medeires. L'objectiu de veure el vídeo, era que ens adonarem que no sempre hem de fiar-mos de la primera font que trobem, sinó que si no investiguem i no contrastem diverses fonts o informacions, no arribarem a la solució correcta.

Quan vam finalitzar aquesta reflexió, el professor ens va explicar la pràctica que havíem de realitzar per grups. Ens va mostrar una imatge d'una caixa negra, i ens va dir que a cada grup els atorgaria una caixa, que prèviament l'havia tancada amb cel·lofana, per no tindre la temptació d'obrir-la. Abans que ens donara la caixa, havíem de fer un guió de treball on indicarem que podríem fer per definir les característiques del contingut de la caixa. Nosaltres vam posar que primer la miraríem, simplement observar-la, miraríem les seues mides, si feia so, el pes, la tocaríem i oloraríem.

Després, havíem de fer una llista amb els possibles aparells de mesura que podríem utilitzar, per poder saber que hi havia dintre de la caixa. Nosaltres vam posar una balança per pesar la caixa, una regla per mesurar, fer un motle per poder comparar, comprovar el so menejant la caixa, i un imant per veure si s'imantava. Quan aquest llistat ja estava preparat, el professor ens va donar la caixa i vam poder fer tot allò que havíem escrit anteriorment.

A les hipòtesis que vam arribar després de fer tot el del llistat, va ser que hi havia dos objectes, ja que a través del so vam suposar que eren dos, i quan vam anar a provar l'imant del professor vam veure que sí que s'imantava, per tant vam dir que hi havia dos imants. Però tot no va acabar ací, quan ja teníem les nostres hipòtesis fetes, el professor ens va posar un llistat dels vertaders objectes que hi havia dins de totes les caixes, ja que cadascú tenia un objecte diferent. Aquest llistat ens va descol·locar, ja que sabíem que era de metall perquè s'imantava però no sabíem exactament que era de tot el que posava en el llistat. Però vam arribar a un consens i vam dir que eren dues barres rectangulars de ferro i vam canviar la nostra primera hipòtesis que eren un imant i una moneda. I per fi, va arribar el moment que tots i totes esperàvem, OBRIR LA CAIXA, però a què no sabeu que hi havia dins? Una clau.

Quan vam veure la clau ens va descol·locar a tots i totes les membres del meu grup, ja que en cap moment pensàvem que el soroll que provenia d'aquesta caixa es tractava d'un únic objecte, però he de dir que va ser una activitat molt entretinguda i ens va tindre enganxats a tots i totes.

Aquest tipus d'activitat és una activitat molt lúdica i a la vegada tècnica, ja que hem de preparar amb anterioritat unes pautes, un guió que volem seguir per poder saber que hi ha dins de la caixa. Tot açò el fa treballar en equip, escoltar les diverses opinions, respectar-les i consolidant-les, i sempre pensar abans de fer qualsevol cosa, pensar que és el que volem fer marcant-mos objectius, finalitats....

He pensat alguna activitat que es podria treballar amb aquesta temàtica, que seria endevinar alguna cosa. Per exemple, crec que és important que en infantil es treballen els 5 sentits per igual, i un d'ells seria el gust. Podríem posar en plats diferents aliments, agres, salats, dolços i àcids, com per exemple, llima, taronja, xocolate negre, sucre, sal... a poder ser que tinguen una textura pareguda per fer un poc més complica l'activitat. Posarem al subjecte davant dels plats amb els ulls tapats i deurà anar tastant els diferents aliments, i anirà dient que és el que es pensa que és. Tindran els seus moments per a pensar, mai donant presa, quan ja crega que els ha endevinat tots passarem a un altre company o companya que haurà de realitzar el mateix. Quan tots hagen fet aquestes accions de tastar els aliments els llevarem les vendes dels ulls i veuran realment que és allò que estaven provant.

Hi ha diverses activitats que es poden treballar a través d'hipòtesis d'una manera lúdica i divertida, ja sabem que aquests aprenentatges si són més motivadors, més significatius seran.

Sessió 9/02/17

Hui, hem començat la classe fent una reflexió de per què quan apleguem a primària i a secundària va disminuint l'interés sobre l'ensenyança de les ciències. Vam estar una bona estona comentant fent una pluja d'idees, on vam dir que dins de les aules, s'ha d'aprendre d'una manera practica, d'una manera creativa, on els alumnes i les alumnes prenguen atenció a allò que es vol ensenyar. Seria molt millor si tot allò que aprenem, ho reprenguem amb alguna pràctica donant-li sentit, situacions pràctiques o si fem partícips els alumnes, donant importància allò que a ells i a elles els interessa. Si escoltarem més sovint als alumnes, ens donaríem comte de tot allò que ens poden ensenyar i aportar en el dia a dia.

Vam arribar fins a la conclusió, que tant els estudiants que venien d'un batxiller científic o de lletres i mixt, tenien els mateixos coneixements de ciències, cal dir que són molt baixos.

És necessari que realitzem aquests replantejaments sobre l'educació, perquè així en un futur no repetim els mateixos patrons dins les escoles, cal viure l'educació, viure els diferents àmbits, temes, matèries..., per poder transmetreu d'una manera adequada i correcta.

Finalment, vam jugar al joc del Kahoot, on el mestre va posar diverses preguntes relacionades amb les ciències i havíem de contestar-les a través del mòbil o els ordinadors portàtils, per fer d'aquesta activitat, una activitat lúdica. Vam conéixer un recurs lúdic on es poden treballar diferents coneixements relacionats amb les ciències, i és important conéixer diversos recursos per al dia a dia en l'escola.

Sessió 7/02/17

Hui, hem vist un vídeo sobre l'ensenyança de la ciència en les escoles de Michio Kaku, on fa reflexionar sobre l'etapa de primària i secundària, on aquesta inquietud per aprendre ciència s'esfumen i desapareixen en l'alumnat. Els primers anys de vida, volem experimentar, volem trobar resposta a tot allò que ens envolta, per què?, quan?, on?... Però quan ens endinsem en el verdader món educatiu, on ens fan memoritzar contínuament sense cap explicació ni gens d'interés, eixe poc interés sobre la vida, es transmet en els més menuts, sense donar-nos compte del gran mal que estem fent per al llarg de la seua educació.

Perquè nosaltres fórem conscients, vam realitzar un qüestionari amb algunes preguntes aparentment senzilles que hauríem de saber contestar, ja que això ens ho expliquen durant la nostra etapa educativa de primària i secundària. Quan ens vam posar a realitzar les respostes del qüestionari i vam dir per grups les solucions, ens vam adonar que res del que ens havien ensenyat sobre ciència ho havíem aprés de la manera correcta. Teníem alguns temes, com per exemple el de no dormir amb plantes en l'habitació, que el teníem confós, ja que és un mite que es transmet en la societat i solem agafar el primer que ens diuen, en lloc del qual ens hi han ensenyat, ja que no ha sigut transmés correctament.